Els antisistema són ells

Fa un any, amb la manifestació i la posterior ocupació de la plaça Catalunya emergia el moviment del 15-M. Un any després, el 15-M és més que un moviment. És una constel.lació de valors i pràctiques de contestació i alternativitat que va guanyant espais. És l’expressió, en el terreny de l’acció col.lectiva, de la nova societat individualitzada i reflexiva. És la cultura política crítica del segle XXI. Un corrent de fons que tendirà a fer-se gran i a consolidar-se. Tot això és compatible amb qualsevol consideració dels seus límits, errors i reproducció d’algunes velles maneres de fer. Sense el 15-M no podriem explicar les grans mobilitzacions del juny i l’octubre del 2011. Ni l’èxit ciutadà de la vaga general del 29 de març. Cap d’elles tampoc no s’haguéssin produit sense l’aportació d’un bagatge mobilitzador que ve de lluny, i que avui segueixen vehiculant els sindicats i moltes entitats del nostre teixit associatiu.  

El 15-M va ser un estat d’indignació enfront del que ens estava passant fa ara un any. Des de llavors, i només a tall d’exemple, el PSOE i el PP han acabat de volar el que quedava del pacte constitucional, el govern de Mas ha esdevingut una màquina de producció de dolor, Rajoy ha trinxat els drets laborals, i el PP i CiU han atorgat impunitat als grans estafadors fiscals. Presumpció de culpabilitat per a joves i activistes; presumpció d’inocència per a urdangarins i millets; i indults per banquers amb delictes provats. Qui ho havia de dir ara fa un any ? Les retallades socials s’amplien cap a àmbits insospitats; la intimidació policial i les retallades de drets civils apareixen amb pretensió de garantir el nou ordre. I el rei matant elefants a Botswana.   

Els antisistema són ells. Són ells quan menystenen els valors elementals de la democràcia i governen contra els seus propis compromisos electorals; quan prenen decisions de manera autoritària perquè saben que són injustes (prevaricadors polítics). Els antisistema són el conseller Boi Ruiz quan afirma que no existeix el dret a la salut, o la ministra Ana Mato quan exclou de l’atenció a una persona malalta que no té encara papers. Els antisistema són el conseller Mena quan nega 400€ a una mare soltera que no pot cobrir les seves necessitats bàsiques, o el ministre Montoro quan impulsa una retallada de 3.000 milions en l’educació pública sense tocar el finançament de la privada. L’antisistema és el conseller Puig quan ens convida a la delació de persones innocents.

Haurem de seguir enfortint els valors i les dinàmiques del 15-M; la confluència de cultures i pràctiques de mobilització. Construir sinèrgies. Si s’ho volen carregar tot i no atenen les raons de la majoria, caldrà cercar nous repertoris de lluita. I construir nous horitzons. Resistir des de la dignitat. I forjar presents i futurs diferents des de l’esperança i la dissidència. Consciència per enfrontar les injustícies. Confiança en la capacitat col.lectiva d’articular alternatives.