Amb la #bcndel99xcent ... a guanyar el futur


22 de maig. Fa un any de les eleccions municipals. El govern de CiU ha fet polítiques de gir a la dreta, antiecològic i autoritari. És la Barcelona de l’especulació, els cotxes i les retallades. La que no planta cara a l’atur, exclou i privatitza. La ciutat benestant de la vella política. Però hi ha una altra BCN: senzilla, quotidiana, rebel i creativa; la del 99%. També ha d’esdevenir majoria política.   

Amb un projecte de ciutat…

Un projecte de ciutat com a alternativa democràtica. Perquè no volem Barcelona als peus dels grups d’interès (immobiliàries, especuladors, Sheldon Adelson, el lobby del cotxe o les empreses que fan negoci amb l’educació). Un projecte des d’abaix, que permeti articular aspiracions diverses, amb una gramàtica compartida que el doti de sentit col.lectiu. Un projecte escrit per la ciutadania en clau democràtica, contra la resignació i contra els lobbies urbans. Teixit amb quatre fils:   

El fil de l’economia, el green new deal de Barcelona. Un nou acord productiu i verd que ha d’activar tot el potencial de sortida de la crisi que hi ha a la ciutat, però sobre la base d’una nova economia al servei de les persones, amb l’aposta cooperativa i ecològica, i amb ocupació digne, al nucli de l’estratègia. El fil de la igualtat, la defensa d’un estat de benestar fort i universal, sense retallades. Però  també diferent, amb més serveis de proximitat, més calidesa humana i més participatiu. Una ciutat compromesa amb l’emancipació de la gent jove, la igualtat de gènere, la vida independent de les persones amb diversitat funcional i amb l’envelliment actiu. El fil de l’ecologia, una BCN que genera entorns sostenibles de vida quotidiana, que relliga urbanisme, habitatge i vincles comunitaris amb noves formes de viure, moure’s, relacionar-se i consumir respectuoses amb el medi ambient. I el fil de les llibertats, la ciutat educadora, creativa i lliure: l’accés de tothom a l’educació i la cultura com a eina d’emancipació i autonomia; l’aposta pels espais d’experimentació que fan de Barcelona laboratori cultural; la defensa dels drets civils i les llibertats en l’espai urbà, sense repressió ni retallades.

Quatre fils que entronquen amb la trajectòria històrica de la millor Barcelona. El green new deal projecta al segle XXI la Barcelona de la revolució industrial, lluitadora per treballs amb drets i dignitat. La defensa de l’estat de benestar local evoca la memòria i la lluita dels barris per la construcció d’equipaments, escoles i centres de salut. L’hàbitat ecològic ha de fer possible la realització del somni urbà de Cerdà en ple segle XXI. I la Barcelona creativa i lliure connecta amb la tradició dels ateneus populars, l’escola moderna, els moviments de renovació pedagògica, i la trajectòria de les avantguardes artístiques.

No són castells en l’aire. Són fils de futur que arrelen en terra fèrtil. Que expressen el potencial de Barcelona per construir un projecte de ciutat democràtica en el Temps Nou que vivim. Barcelona pot i ha de sortir de la crisi amb un model de prosperitat inclusiva, ecologia quotidiana i llibertats.

... I amb un entramat social de valors i actituds

No serà fàcil. La crisi genera pors i desànim en molta gent. Part de la ciutadania se sent poc o gens motivada per la política municipal. D’altra banda els territoris socials i mentals de la dreta estan mobilitzats i crescuts. Coneixem les dificultats d’aquest context tan complicat de crisi, de retallada de serveis i retallada d’expectatives. Però sabem també que BCN és una ciutat socialment i culturalment progressista. Les concepcions conservadores no són hegemòniques al carrer. El govern de CiU no es correspon amb la BCN real. No representa la seva gent ni les seves aspiracions. Ha de ser possible, per tant, superar la majoria política de la dreta a la ciutat.   

Malgrat la crisi i les retallades; malgrat el govern municipal de CiU, Barcelona segueix forjant moltes energies cíviques i pràctiques socials innovadores: tenim gent que estima els seus barris i s’implica per millorar-los, i un moviment veïnal que respon de forma creativa a la pujada dels preus del transport i a la retallada dels drets civils; tenim una comunitat educativa que fa una feina exemplar d’inclusió i convivència en els barris, i encara li queden forces per lluitar contra el desmantellament de les bressol; i professionals de la salut i dels serveis socials que han plantat cara des de la primera retallada; tenim una xarxa de cooperatives que no para de créixer i que demostra que una nova economia és possible, amb models de producció i consum ecològic; i una classe treballadora que no es resigna a la reforma laboral ni a la precarietat; tenim plataformes associatives que gestionen plans comunitaris i ateneus arrelats al territori, i assemblees del 15M que generen nous espais i noves formes d’implicació; i tenim creadors que arrisquen, emprenedors socials, comerç que fa barri, dones malabaristes de la quotidianitat, gent jove que lluita per emancipar-se, persones nouvingudes que s’obren pas…

Aquest entramat social és el constructor de la nova Barcelona. És divers i heterogeni, sí; però comparteix valors i actituds de compromís i creativitat. I interessos materials lligats a un model de ciutat del treball, solidària i ecològica. ICV-EUiA -ampliant fronteres, transformant cultures organitzatives i d’acció- ha de dotar de referència política a aquesta majoria social. Treballarem de valent per fer-ho possible. Amb la Barcelona del 99% hem de guanyar el futur.