25 anys sense somnis al Port de la Selva

El Port de la Selva i els seus entorns del Cap de Creus i la serra de Rodes són una geografia de mar, salabror, roques, tramuntana, vinyes, cases emblanquinades, mercat, còdols, llaguts, tamariu i gent treballadora que es guanya la vida en la pesca, la terra, el comerç i l’acollida de visitants. És un paisatge humà i físic captivador. Ho ha estat des de fa molts anys. Per això el Port de la Selva és també una geografia literària. Al llarg de les dècades centrals del segle XX van coincidir al Port, entre d’altres, Josep M de Sagarra, Alexandre Plana, Joaquim Ventalló, Tomàs Garcés i JV Foix: poetes, crítics literaris, intel.lectuals i polítics inel.ludibles per entendre el país dels anys vint, la República, la derrota i la resistència civil a la dictadura. Tots ells, també, van contribuir a articular, amb molta força, la geografia literària del Port de la Selva; n’han construït un relat de relats, un fil vertebrador que ha anat aportant significats a una identitat comunitària.

El Port de la Selva està recuperant la seva memòria històrica. I de la mà d’aquest procés ha puntejat el seu nucli històric –carrers, places, cases, molls- amb el record de JV Foix. “25 anys sense somnis” proposa un itinerari vivencial i literari que mostra els vincles del poeta sarrianenc amb el Port, ara que fa un quart de segle de la seva mort, el 1987. Val la pena aturar-s’hi. Foix va arribar al Port de la Selva per primer cop el 1924 i va fer-hi llargues estades, any rere any. Fins el 1947 s’hi estava a l’Hotel Comerç; després va comprar una casa al carrer Unió, ben a prop del moll d’en Pere Pi, davant de Can Costa, on amarrava la seva barca. Foix en va tenir dues de barques, El Gorguell (nom d’una cala que li agradava molt) i El Freu de la Medella. Sortia a mar quasi cada dia, amb en Joaquim Cervera, el seu mariner, i el seu grup de companys i amics. Cervera va ser immortalitzat per JM de Sagarra, que li dedicà la “Balada del clavell morenet” dins de “Cançons de rem i de vela”.

L’empremta del Port de la Selva és ben present a l’obra de JV Foix: l’empremta de llocs i de persones, mapes físics i humans. A sobre de la Cativa, una de les cales del Port on Foix hi anava sovint, hi havia la vinya d’en Perris. En fer-se fosc, el primer estel del vespre que veien els pescadors sortia per damunt d’aquesta vinya. Aquest fet explica el nom de “L’estrella d’en Perris” amb el que Foix posa títol a un dels seus poemaris. Al Port encara existeix El Cafè de la Marina (per cert, sempre haurem d’estar agraïts a l’Anna i el Vicenç per haver fet fins l’any passat de “la Marina” un lloc agradable i popular). En aquest cafè, JV. Foix participava sovint en les tertúlies de pescadors, “qui no ha parlat amb en Luard, el pescador, no coneix gaire el Port de la Selva”, sosté Foix en un dels seus celebrats articles a La Publicitat: “El meravellós món d’en Luard” (9 d’agost del 1931). Però JV Foix també ens ofereix el seu agut i crític punt de vista a l’entorn dels grans canvis que el Port estava patint cap a finals dels anys 60. Al pròleg que fa el 1966 d’"All i Salobre" (JM de Sagarra) escriu Foix “al Port d’ara l’home de motor ha substituït l’home de rems; com menys hom pesca, més barques hi ha; com menys veïns, més cases; com menys ceps hom planta i més erm deixa el país, més val el terreny”. En efecte, Foix apunta directament a les bases de la bombolla immobiliària i l’especulació del sòl.

Malgrat tot, el Port de la Selva continua sent avui, 25 anys després de la mort de Foix, un poble ben preservat, amb activitat pesquera i envoltat de paratges bellíssims. Una comunitat de gent que ha sabut pactar la dignitat amb el temps, i que avui recupera històries i geografies per construir un futur més responsable i sostenible.