Ganes d'Agost. Il.lusions i reptes per als temps que vénen.

A punt de començar l’agost: temps de vacances o bé d’activitat diferent i més tranquila. Després d’un juliol enfeinat -o bé de colònies, esports i sortides- aquest mes serà de calma i retrobament familiar a Port de la Selva, amb els amics de sempre i els paisatges de sempre. Faré també una escapada ràpida a Brasília, a participar en un seminari sobre Inclusió Social i Ciutadania, on explicaré el que hem fet a Barcelona, i podré conèixer millor les polítiques d’acció contra la pobresa i en especial el programa Fome Zero del govern d’aquell país. Espero també posar-me al dia d’algunes lectures que han quedat pendents: des de l’antologia poètica de Javier Egea, fins a “El nuevo espacio público” d’Innerarity, “El temps no espera” de Bauman, o "Les veus de les places" (publicació col.lectiva d'Icària), passant per algun llibre de divulgació astrofísica (tema que m’enganxa i amb el que disfruto molt).

El curs que acabem ha estat mogut com feia temps que no passava. A Barcelona, ICV-EUiA hem tingut un bon resultat electoral, però no hem pogut impedir la constitució d’un govern municipal de dretes. El nostre creixement ens dóna molta força per plantar cara a CiU, i per articular un pol sociopolític de rebel.lia i creativitat. A Catalunya i a l’estat, els governs de CiU i del PSOE s’han instal.lat en la democràcia autoritària i no han parat de fer polítiques de cara als mercats i d’esquenes a la ciutadania. Però la ciutadania s’ha activat amb força: des de la vaga general del 29 de setembre, fins a l’esclat de les places a partir del 15-M. Una dinàmica de lluita contra les retallades i per la nova política: un crit ben clar a l’establishment polític, “no ens representeu”; una actitud moral de resistència i pràctiques alternatives contra la immoralitat del capitalisme i dels seus actors. Sí, un sistema econòmic i unes polítiques de dretes que socialitzen el dolor, mentre les grans empreses i els seus directius segueixen tenint beneficis i sous d’escàndol. Una globalització i unes polítiques neoliberals que fan que 926 milions de persones pateixin avui fam al món, quan la producció d’aliments és clarament excedentària. Tot això no té sentit, és inhumà. I ens convoca a seguir treballant per canviar les coses. Lluny del pessimisme, canviar la vida és possible i necessari.

Dues fotos de final de curs: Camps ha de plegar de president de la Generalitat Valenciana i afrontar un judici per corrupció. Enhorabona a tothom qui li ha plantat cara. I en especial a la Mònica Oltra i la gent de Compromís. Josep Lluís Nuñez ha estat condemnat a 6 anys de presó: ara sabem que a banda de les seves pràctiques de depredació urbana n’hi havia altres de delinqüència fiscal. Enhorabona al moviment veïnal que li va plantar cara en tants moments crítics.

Agost és també temps d’acumular energies per afrontar els reptes de la tardor, que seran molts i intensos: la construcció d’esperances i alternatives a Barcelona, de la ma de la gent, barri a barri; el nou cicle de mobilitzacions socials i la recerca constant de la nova política emancipatòria; les eleccions generals i, amb elles, el repte d’ICV-EUiA, de les esquerres ecologistes i nacionalistes d'arreu, i d’Equo d’esdevenir referents atractius de les lluites i els somnis de moltíssima gent. Als carrers i a les urnes: no ens faltaran motius per engrescar-nos i treballar a fons amb il.lusions renovades. Bon estiu.

A Barcelona, un Acord Ecològic i Social per crear ocupació de qualitat

L’alcalde de Barcelona ha convocat per al proper dijous 28 de juliol la Taula Anti-crisi. El grup municipal d’ICV-EUiA hi assistirà. Ho farem per: a) preservar el llegat del Pacte per l’Ocupació de Qualitat i el conjunt de polítiques socials que han configurat, fins ara, la resposta de Barcelona a la crisi; b) proposar l’obertura d’una nova etapa que mantingui la prioritat de la lluita contra la crisi, i articuli un nou Acord Ecològic i Social amb capacitat de generar a Barcelona Ocupació Digne; i c) confrontar totes les polítiques de retallades i d’afebliment de drets socials i laborals que afecten els barris i la gent de Barcelona.
 
Lluitar contra la crisi. Confrontar les retallades

La crisi ha doblat el nombre de persones en atur a Barcelona; un atur que afecta amb més intensitat els barris de rendes baixes, la gent jove, la població nouvinguda i les persones amb els nivells formatius més bàsics. Aquestes xifres aguditzen els riscos d’exclusió: el 21% dels barcelonins/es viuen per sota del llindar de la pobresa (38% entre la gent gran; 31% en el col.lectiu nouvingut; 28% entre les famílies monoparentals); milers de persones tenen dificultats de cobertura de necessitats alimentàries; i moltes famílies afronten processos de pèrdua de l’habitatge per desnonament, en el marc d’execucions hipotecàries.

Les polítiques dels governs de l’Estat i de la Generalitat aguditzen encara més els impactes de la crisi. Són polítiques tímides en el terreny de la reactivació, i ambicioses en el terreny del desmuntatge dels drets laborals i socials. Polítiques que tenen ja efectes rellevants sobre els barris i la gent de Barcelona. La congelació de les pensions afecta, per exemple, el 67% de les dones grans de la ciutat, que cobren quanties a l’entorn dels 600€ mensuals. La reforma laboral ha resultat no només injusta sinó també inútil: aquest mes de juny els nous contractes laborals a Barcelona han baixat un 5,5% respecte del mes anterior, i un 90% han estat temporals, la proporció més alta de tot el periode de crisi. L’impacte acumulat de les retallades en la RMI, en els ajuts socials al lloguer i per infant a càrrec, i en les prestacions a la dependència moderada suposen a l’entorn de 60.000 prestacions socials menys, que afectaran 160.000 persones.Tot això debilita la cohesió social. Res d’això no genera ni ocupació ni reactivació econòmica.
 
Al llarg del periode 2008-2011, Barcelona ha anat construïnt un model de resposta a la crisi. Un model que ha dit no a les retallades i que s’ha basat en tres camps d’acció principals: a) una política pressupostària on l’austeritat ha estat al servei d’enfortir l’atenció a les persones (un increment del 42% de la despesa social i educativa, i del 34% de la inversió pública); b) una política de lluita contra l’atur i promoció econòmica en el marc del Pacte per l’Ocupació de Qualitat; i c) una política activa d’inclusió reforçada pel nou Pla d’Acció contra la Pobresa.
 
Sobre la base del que s’ha avançat amb el Pacte, des d’una posició nítida contrària a tota retallada i a qualsevol afebliment dels drets socials i laborals, ICV-EuiA considerem que cal mantenir la lluita contra la crisi en el centre de les prioritats, i dotar Barcelona de polítiques i eines d’acció que permetin obrir una nova etapa.
 
Un nou Acord Ecològic i Social per generar Ocupació de Qualitat
 
ICV-EUiA presenta, com a punt de partida obert i amb voluntat de diàleg, una proposta de reactivació econòmica i laboral superadora del vell model que ens ha portat a la crisi: el de l’economia especulativa, insostenible, amb atur i ocupació precària. Una proposta de nou model de desenvolupament basat en una economia ecològica, solidària i creativa amb capacitat de generar ocupació de qualitat. Estem convençuts que Barcelona té potencialitats per superar la crisi. Cal enfortir prioritats, concertar esforços amb els agents socials i construir una nova economia verda, innovadora i al servei de les persones.

ICV-EUiA aposta per un Acord Ecològic i Social, com a palanca de progrés econòmic, sostenibilitat i ampliació del benestar. Una aposta que permeti crear a Barcelona, al llarg de la propera dècada, un nombre de llocs de treball equivalent, pel cap baix, al que s’ha destruït en temps de crisi. Però en el marc d’un nou model productiu superador de la vella economia. La reproducció de les velles lògiques de creixement amb precarietat, exclusió social, consum irresponsable de recursos naturals i contaminació situaria Barcelona en un carreró sense sortida. L’escenari post-crisi passa per l’articulació d’un nou model de desenvolupament humà sostenible. I aquesta aposta requereix d’un rol actiu per part de l’Ajuntament, en la seva doble capacitat de desplegar accions i de concertar amb actors institucionals i socials. La proposta d’ICV-EUiA s’articula en un DECÀLEG d’estratègies.

1. Economia verda. Creació d’ocupació en els sectors, les indústries i els serveis vinculats a les polítiques de sostenibilitat: energies renovables, innovació en les xarxes de producció i distribució comunitària d’energia; prevenció i gestió ecològica de residus; nova cultura de l’aigua; verd urbà i biodiversitat. De forma especial, generació de nous llocs de treball relacionats amb les indústries de la mobilitat sostenible.
 
2. Convergència social amb les ciutats més avançades de la UE. Creació d’ocupació vinculada a la dimensió local de l’estat de benestar: serveis públics d’educació, salut i acció social de cobertura universal; inclusió social i laboral de persones amb diversitat funcional i vulnerabilitat social. Fiscalitat ambiental i progressiva, per tal de finançar de forma sòlida i redistributiva els serveis públics locals creadors de llocs de treball.
 
3. Un nou enfocament al sector de l’habitatge com a vector social, ecològic i econòmic. Creació de nova ocupació lligada a programes integrals de rehabilitació urbana i energètica. I a un impuls substancial al parc públic de lloguer social i a la xarxa d’habitatges d’inclusió.
 
4. Suport a l’economia cooperativa, social i solidària. Aprofundir el programa de contractació per Reserva Social (empreses d’inserció social i centres especials de treball) i en l’aplicació del Clausulat Social en el conjunt de la contractació municipal. Desplegament generalitzat de la getió cívica i associativa de serveis i equipaments, com a palanca de creació d’ocupació en el sector no lucratiu i generador de vincles i relacions socials.
 
5. Impuls a la contractació ecològicament responsable. Compra verda i processos d’ambientalització de contractes, serveis i obres públiques. Tant la capacitat de contractació municipal com les polítiques públiques de sostenibilitat com a palanques de creació d’ocupació en sectors i empreses que incorporen criteris de responsabilitat ambiental.
 
6. Promoció dels projectes i activitats de creació cultural de base, lligada als barris i al teixit social. Creació d’ocupació vinculada a les fàbriques de creació, a la xarxa d’ensenyaments artístics i als laboratoris culturals de proximitat. El triangle acció social, creativitat cultural i educació com a espai de generació de llocs de treball.
 
7. Formació i ocupació de qualitat vinculada a un nou model de turisme responsable. Taxa turística orientada a la millora de serveis urbans i ambientals, però també a acords de formació entre empreses, universitats i l’Ajuntament per tal de configurar un sector turístic amb llocs de treball dignes i consolidats.

8. Suport als eixos comercials i la xarxa de mercats municipals com a creadors de cohesió urbana. Plans específics de proximitat contra la desertització comercial. Manteniment d’activitats productives tradicionals en el marc del teixit urbà.
 
9. Impuls a sectors clau de l’economia del coneixement i vinculats a la recerca universitària pública. Enfortiment de la creació d’ocupació en els sectors de les tecnologies de la informació, la comunicació audiovisual, la salut, la investigació biomèdica i l’alimentació.
 
10. Polítiques de suport a l’emprenedoria i a la internacionalització. Amb especial atenció a l’emprenedoria amb responsabilitat social. Suport a la Banca Ètica, als programes de microcrèdit i de prevenció de l’exclusió financera.

Aquest Decàleg es completa amb tres elements clau que travessen tot el conjunt.
 
Equitat de gènere. Una economia paritària d’homes i dones en els àmbits productius i de serveis. Polítiques de plena igualtat laboral i salarial, amb conciliació compartida. Desplegament del Pla d’Equitat a l’Ajuntament.

Prioritat a l’ocupació juvenil. El conjunt de les estratègies s’han de vincular de forma transversal a la lluita contra l’atur juvenil. Tanmateix, les altíssimes taxes d’atur entre la gent jove fan del tot necessari un Pla de Xoc per l’Ocupació Juvenil.
 
Repartiment del treball. Treballar menys per treballar tothom. Establiment de la Jornada de 35 hores, i impuls a la contractació indefinida a temps parcial en peu d’igualtat entre dones i homes.

A Barcelona, més ICV-EUiA per lluitar al costat de la gent i els barris

El nou mandat municipal s’ha posat en marxa. Dijous passat vam fer el Ple de cartipàs. D’ara a final de mes es constituiran les entitats supramunicipals –amb la novetat de l’Àrea Metropolitana- i els Districtes de Barcelona. És veritat, només han passat quinze dies des que CiU assumí el govern de la ciutat; vuit setmanes si comptem des del 22 de maig. Lluny encara dels cent dies que s’estableixen com a temps necessari per valorar l’orientació d’un govern. Als cent dies doncs ens emplacem per tal de fer una anàlisi més a fons. Però això no vol dir que no es puguin avançar ja algunes reflexions.
 
Llums i ombres del cartipàs
 
L’elaboració del nou cartipàs ha tingut una dimensió positiva: hem acordat per una àmplia majoria la configuració de les Comissions de Plenari, les presidències dels Districtes i la garantia de pluralitat política als Instituts, els Consorcis i les Empreses municipals. ICV-EUiA presidirem dos Districtes: el Quim Mestre, Sants-Montjuïc i l’Elsa Blasco, Gràcia. Són dos territoris molt rellevants per la coalició. Sants-Montjuïc és el tercer districte en nombre absolut de vots a ICV-EUiA (per darrera de l’Eixample i Sant Martí), amb un 11,7%. A Gràcia, amb un 13,1%, som la tercera força política –clarament per davant del PP- i a la Vila de Gràcia, amb un 15,4%, ens hem quedat a només 63 vots del PSC; a les portes, per tant, de ser la primera força de les esquerres. D’altra banda, presidirem la Comissió de Plenari de Polítiques Socials, des d’on haurem de desplegar una intensa feina de control, proposta i confrontació amb CiU. ICV-EUiA, per tant, hem fet valer la nostra força creixent per tal de ser rellevants en la part institucional del nou cartipàs.
 
Les ombres vénen en la dimensió política del cartipàs, aquella que és decisió estricte del govern. I aquí tenim dos elements als quals ja hem expressat la nostra nítida oposició. D’una banda, la supressió de l’Àrea de Medi Ambient. Eliminació que pot marcar l’inici d’un procés de desmuntatge de les polítiques de sostenibilitat. Resituades ara com un element de maquillatge ambiental de les polítiques d’urbanisme desarrollista. Un retorn, per tant, a visions antigues, lluny dels reptes d’ecologia i progrés que plantegen avui les ciutats que miren al futur. En aquest sentit, Barcelona afronta el segle XXI amb un govern municipal ancorat al segle XX. D’altra banda, el trossejament incoherent de responsabilitats polítiques en l’àmbit social, amb el resultat d’una àrea fragmentada que farà molt difícil el manteniment d’una visió integrada i potent de les polítiques d’inclusió. En fi, el que ens temíem: un punt de partida amb els objectius ambientals i socials desprioritzats.
 
Un cartipàs per a fer què. Retallades o democràcia ?
 
Li vaig dir a l’Alcalde al Plenari: no podem mirar-nos el melic, ni per un moment. Les necessitats i els anhels de la gent de Barcelona s’expressen al carrer i a les places, més enllà de les parets de l’Ajuntament. La situació és complicada per la majoria. Els impactes socials de la crisi no s’han superat ni de bon tros. Les retallades de drets i prestacions afegeixen nous elements de sacrifici per als més febles. No sortirem de la crisi amb polítiques que aprofundeixen, encara més, la lògica del model que ens hi ha portat. La ciutadania ha demostrat que més enllà de la resignació, hi ha un cami en forma de compromís i mobilització; de defensa dels drets i de més democràcia participativa. Per nosaltres és ben clar, l’acció municipal ha de seguir sent un factor de millora col.lectiva, de transformació quotidiana en benefici de la majoria. I Barcelona ha de seguir sent l’antítesi del neoliberalisme; la referència d’un model d’inclusió, ecologia i convivència.
 
Al costat de quins valors actuarà el govern municipal: de les retallades o de la democràcia ? Per ara, a Barcelona, CiU també s’ha situat al costat de la lògica de les retallades. L’efecte sobre la ciutat de la tripleta d’atac als drets socials (pressupostos, llei de mesures fiscals i financeres, i llei de l’abús) és demolidor. Fins a 23 equipaments de salut, educatius i de benestar que no es faran, no s’ampliaran o no es posaran en marxa, incomplint en tots els casos compromisos adquirits amb Barcelona per part de la Generalitat. Però més rellevant encara, està en marxa un desmuntatge sense precedents en les prestacions familiars i els serveis a les persones més vulnerables: l’impacte acumulat de l’eliminació del dret a la RMI, de l’afebliment dels ajuts de lloguer i per infant a càrrec, i de la frenada al desplegament de la dependència farà que a Barcelona es deixin de percebre a l’entorn de 60.000 prestacions socials, afectant 160.000 persones, un 10% de la població.

Aquesta realitat posa en risc directament el model de cohesió i inclusió de Barcelona, treballat amb tant d’esforç i complicitat entre l’Ajuntament i el teixit associatiu. CiU i Xavier Trias avalen amb el seu silenci de complicitat el desmantellament dels mecanismes de la cohesió. L’alcalde perdrà credibilitat, però els barris i la gent lluitaran per no perdre drets i serveis. ICV-EUiA estarem al seu costat, a peu de carrer. Jugarem la partida amb voluntat de guanyar-la. Ens sentim forts i il.lusionats, al servei d’un futur diferent per Barcelona –construït amb fils de rebel.lia, dignitat i optimisme- amb més drets, més ecologia i més democràcia.

Carlos 'Lobo' Diarte

Fa uns dies que va morir. Sabíem que estava malalt, però sabíem també que ‘Lobo’ Diarte havia decidit enfrontar-se al càncer amb la mateixa combinació de força i talent amb la que saltava dins l’àrea per rematar a la xarxa, de cap, una centrada impossible. El ‘Lobo’ em tenia el cor robat. Era un guaraní de socarrel, el petit de vuit germans, criats per la mare en situació de pobresa, al Paraguai dels anys 50 i 60. Va arribar a la lliga i va jugar un parell d’anys al Saragossa. Després el va fitxar el València, on va jugar tres temporades a finals dels 70. Haig de confessar-ho: aquell València m’agradava molt i celebrava les seves victòries gairebé tant com les del Barça. Recordo la final de la Copa del Rei del 79 que el València va guanyar al Madrid, amb dos gols de Kempes, i que va completar una temporada inesborrable: veníem de la victòria del Barça a Basilea, la mítica Recopa del 4 a 3 al Fortuna de Dusseldorf. El València tenia un equip meravellós. Al davant, els argentins Kempes i Valdez, amb el ‘Lobo’ Diarte, Johnny Rep (que venia de l’Ajax tricampió d’Europa) i Bonhof (que va guanyar el mundial del 74 amb Alemanya). I defensant, una colla de jugadors valencians excel.lents: el porter Pep Balaguer, el Pep Claramunt, l’Arias o el Saura. Però el ‘Lobo’ Diarte era, per mi, el millor de llarg. I ara el millor ens ha deixat. Deia, en la seva última entrevista el mes passat: “el fútbol lo tengo pegado a los talones y me sube por el corazón”.
 
I deia també: “si no me riegas, no me sacas de la raíz”; “lo sensible te exprime, cuanto más solitario, más esparces tus sentimientos”. I és que el ‘Lobo’ era un poeta, en el camp i en la vida. Ha deixat gairebé 200 obres registrades: narracions i poemes curts, que tan de bo puguin ser editats aviat. Havia explicat que escrivia en clau de malenconia i que no deixava de llegir Cernuda o Ángel González. I és que les connexions entre el futbol i la literatura són moltes i intenses. Aquests dies -potser també nostàlgic per la mort de ‘Lobo’ Diarte- he rellegit un parell de llibres fantàstics, de dos grans novel.listes futboleros. D’una banda, el Fever Pitch (Fiebre en las gradas), on Nick Hornby desplega tota la seva passió vital per l’Arsenal a través del seu paisatge humà d’antiherois gunners. D’altra banda, el No te vayas, campeón, del ‘Negro’ Fontanarrosa, un repàs deliciós del futbol argentí a través de la mirada del ‘Negro’, un canalla (seguidor del Rosario Central) enamorat del futbol i de la vida (com el ‘Lobo’) que també va morir massa d’hora, quan no tocava (com el ‘Lobo’).
 
En fi, deu ser també que les vacances futbolístiques es fan llargues, i que un ja espera amb ganes que els diumenges a la tarda es tornin a omplir de rondos infinits… i els dilluns al matí de la millor literatura futbolera del Ramon Besa.

Obrim etapa a Barcelona: compromís, confiança i creativitat.

La Barcelona del 2011 viu una doble realitat molt intensa: d’una banda, un canvi sense precedents en el seu teixit humà i en totes les dimensions de la quotidianitat. D’altra banda, els impactes socials d’una crisi injusta i d’unes retallades encara més injustes. Les eleccions del 22 de maig han configurat un nou mapa polític. Xavier Trias ha estat elegit alcalde pel fet només d’encapçalar la llista més votada. Però mai un alcalde havia quedat tan lluny de la majoria del Ple: 15 vots de CiU i 2 d’Unitat x Barcelona. 24 regidors i regidores no li hem donat suport. Mai tampoc tan lluny de la majoria de la ciutadania: poc més del 15% de les persones amb dret a vot. Trias serà l’alcalde més a la dreta i amb menys suport en la història democràtica de Barcelona. A ICV-EUiA a afrontem el mandat que s’obre des d’una doble perspectiva.

1) Una alternativa d’esquerres i ecologista.

Defensarem el llegat de les polítiques d’inclusió, ambientals i d’interculturalitat. Defensarem tots i cadascun dels elements que han configurat una resposta solidària a la crisi. No farem cap concessió, confrontarem qualsevol pas enrere, tota regressió social, ecològica i convivencial. Hem treballat des del govern, i ho seguirem fent des de l’oposició, perquè Barcelona es construeixi des de la cohesió territorial, l’aposta per la sostenibilitat i la superació de la crisi amb ocupació de qualitat, atenció prioritària als col.lectius més vulnerables, i inversió pública de proximitat.

Farem una oposició, en segon lloc, en clau municipalista. Però en cap cas desconnectada d’altres realitats que incideixen a la ciutat. Li demanarem a l’alcalde alts nivells d’exigència respecte l’Estat i la Generalitat. I l’instarem a plantar cara a les polítiques neoliberals, i a les retallades socials, sanitàries i educatives que afectin els barris i la gent de Barcelona. Nosaltres no deixarem, mai, d’alçar la nostra veu. Contestarem les injustícies. Contra el mapa de les retallades, enfortirem la moblitització i la indignació.

Des del nostre rol d’oposició, finalment, no renunciarem a desplegar una acció política amb una forta dimensió propositiva. En l’eix de l’equitat, amb un nou pla municipal per la inclusió social, reserves obligatòries d’habitatge assequible en rehabilitacions i construccions, noves escoles bressol públiques a tots els barris, i protecció de les persones enfront la voracitat dels bancs, impulsant la dació en pagament tal com ja va aprovar el Plenari. En l’eix de l’economia, amb un pla de xoc per l’ocupació juvenil, i canvi de model productiu amb un nou acord ecològic generador d’ocupació verda i de qualitat. En l’eix de la sostenibilitat, amb propostes perquè hi hagi menys cotxes i un aire més net, barris ecològics i taxa turística. I en l’eix de les llibertats, perquè creiem que cal desplegar la carta de ciutadania; i creiem també que cal derogar l’ordenança del civisme.

2) Una alternativa de nova política

Més enllà de tots aquests elements, la lectura dels resultats electorals i de les dinàmiques socials emergents ens interpel.la també en clau d’aprofundiment democràtic. D’una nova política municipal capaç de generar la implicació d’una ciutadania que supera la resignació, pren consciència, i pren també carrers i places: contra les retallades, recorda el valor bàsic de la justícia social; contra la política convencional, imagina una nova política més democràtica.

Ens cal més política que mai –perquè el futur no el poden escriure els mercats, perquè la resignació no desemboca mai en una ciutat millor- però ens cal una política diferent, amb una nova gramàtica que faci possible relatar les aspiracions col.lectives. Enfront del descrèdit del sector públic, de la nefasta lògica de la única política possible, del populisme de les preteses solucions simples, treballarem per fer de la política municipal la punta de llança de la innovació democràtica: per teixir complicitats a peu de carrer, per reactivar il.lusions i energies cíviques als barris, per impulsar pràctiques de diàleg i escolta activa. Per una política horitzontal, amb voluntat d’interacció social i proximitat, que faci dels conflictes oportunitats d’aprenentatge, i que enfronti les dificultats des dels valors i les idees.

Treballarem amb propostes en àmbits diversos. a) En la necessària reforma d’un sistema electoral més propi del segle XIX que del XXI: s’han de poder triar directament regidores i regidors, consellers i conselleres; cal pensar en llistes obertes i desbloquejades. I dret de vot per tothom, vinculat només a la residència. b) Treballarem en l’aprofundiment de la participació, per mitjà de processos de codecisió, consells de barri, consultes i iniciatives ciutadanes; urbanisme i pressupostos participaius. c) En la gestió cívica i associativa d’equipaments des del propi territori. d) En la transparència, per fer més fort el control social de la política municipal; per una austeritat vinculada al bon ús dels recursos i a la supressió de totes les prerrogatives materials i simbòliques de la vella política.

N’estic convençut, els propers anys a Barcelona tant important serà repensar la ciutat com impulsar noves formes de relació entre la política municipal i la ciutadania. Una ciutadania que no vol ser espectadora de les injustícies, sinó protagonista de les lluites per superar-les. Que es mobilitza, repolititza la seva quotidianitat, i explora noves formes d’escriure el futur, amb indignació i esperança. Assumim el repte de ser al seu costat; de compartir rebel.lies i de transformar-les en propostes. Compromís perquè cal canviar moltes coses; confiança en la capacitat per canviar-les; i creativitat política per fer-ho possible. Per fer possible també una nova Barcelona, un projecte col.lectiu àmpliament compartit, amb nous vincles i complicitats.

Entrem en una dècada plena de reptes per la ciutat, que marcaran de ben segur un canvi d’època, on haurem d’explorar noves respostes a preguntes també noves. A ICV-EUiA ens sentim forts, hem crescut, combinem experiència i joventut, 3 regidores i 2 regidors; estem il.lusionats, amb projecte i capacitat d’aportació per afrontar tots els reptes. Volem retornar la confiança rebuda de tantes persones fent del nostre grup municipal un espai engrescador, útil i creïble per recórrer el camí de la ciutat que tenim a la Barcelona que somiem: ecològica, solidària, creativa, lliure, d’equitat entre dones i homes. Venim d’una trajectòria ininterrompuda de govern. De lluita per una Barcelona de barris dignes on tots els projectes de vida siguin possibles. Treballarem ara des de l’oposició. Confrontarem la vella política i les polítiques de dretes. I no renunciarem a seguir construïnt, des de la proposta i l’alternativa, una ciutat d’igualtat i autonomia per viure; de diferències i fraternitat per conviure.