Retallades a l’educació, cap ni una: ni lingüístiques ni socials. Volem una escola pública i en català, com a factor de construcció d’una societat justa i no fracturada. Cal denunciar amb igual fermesa l’atac contra la immersió i les retallades: totes dues planen com a veritables amenaces contra un sistema educatiu de qualitat, entès com a espai de cohesió, igualtat d’oportunitats i convivència.
Diguem-ho clar, contra la immersió: No passaran ! Tenim una llengua pròpia i oficial, el català, que tot i els avenços substancials de les últimes dècades, segueix en condicions de desavantatge en relació al castellà, i encara amb molts elements de fragilitat. En aquest context, la presència del català al sistema educatiu esdevé una qüestió clau. I en concret, el seu caràcter de llengua vehicular de l’ensenyament una peça cabdal del sistema de cohesió, convivència i educació universal de qualitat del que ens hem dotat i volem seguir gaudint-ne. El model s’ha anat implantat de manera sostinguda, acompanyat d’àmplies majories socials i polítiques de suport. I sense generar mai cap mena de conflicte en les escoles i els barris del país. Ben al contrari, podem dir que la immersió ha estat:
- un factor d’equitat social: ha democratitzat l’aprenentatge de la llengua, ha creat nivells d’igualtat en el coneixement del català respecte del castellà que no haguéssin estat possibles sense aquesta aposta. Ha dotat al conjunt de la ciutadania d’una eina clau per fer efectiu, pel que fa a la llengua, el principi d’igualtat d’oportunitats.
- un factor de cohesió i convivència: ha evitat la fractura del país en dues comunitats (una bilingüe i una monolingüe en castellà) i ha contribuït de manera substancial a fer del català la llengua compartida i vertebradora de la pluralitat lingüística del país. Fet que avui és especialment important, en la mesura que el català ha d’enfortir el seu paper d’idioma d’acollida, arrelament i convivència intercultural.
- un model d’èxit educatiu: un model que ha acreditat el domini elevat del català i el castellà per part de tothom al final dels ensenyaments obligatoris, tal com ha mostrat en múltiples ocasions el Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu. I tan important com això: un model que ha permès a la comunitat educativa tirar endavant projectes escolars de qualitat sobre bases lingüístiques molt sòlides.
Sobre aquestes bases, cal donar suport al manteniment de la immersió: al seu aprofundiment i millora. Ha estat aposta d’èxit i ha de ser compromís de futur. Avui més que mai: més que mai com a expressió del dret a decidir sobre la llengua; més que mai com a defensa de l’educació enfront les retallades; més que mai com a compromís per la igualtat quan es desmantellen drets; més que mai com a contrapunt als discursos de la xenofòbia i la irresponsabilitat. Cal donar ple suport a la comunitat educativa: per la seva tasca quotidiana que fa de les escoles espais comunitaris d’aprenentatge i ciutadania. Han de saber que tenen tot el suport per aprofundir i millorar el model lingüístic; i que mai no hauran de renunciar a la immersió per cap sentència insolent. Suport també a l’articulació social de la resposta a través de la plataforma Somescola.cat. No oblidem-ho, cap avenç social o lingüístic amenaçat en clau judicial o política no es pot preserva sense un fort component de mobilització ciutadana.
S’ha d’enviar un missatge nítid als tribunals: que ho deixin estar ! Que cap sentència no podrà doblegar la voluntat majoritària del país, ni l’entramat lingüístic de la nostra convivència. El TC ja va cometre –amb la sentència de l’Estatut- una agressió antidemocràtica contra la voluntat de la ciutadania de Catalunya. No acceptem ni aquella agressió ni cap derivada en matèria lingüística. Volem deixar-ho ben clar: rebutgem les decisions judicials del Suprem i del TSJC explícitament orientades a malmetre el nostre model lingüístic d’èxit educatiu, social i convivencial. Però darrera dels tribunals, hi ha un impuls polític: l’estratègia del Partit Popular, dels qui han imposat la limitació antidemocràtica de l’autogovern; dels qui avalen la catalanofòbia; dels qui pretenen desmantellar la immersió i posar en risc l’equitat i la convivència. Senyores i senyors del PP, no creïn problemes artificials socialment inexistents. No facin de la política una esfera de conflicte en espais de convivència; un factor de marxa enrera en espais que volen futur; un àmbit d’imposiscions en una societat que reclama més democràcia.
El PP promou les tisorades lingüístiques; CiU les tisorades socials. En aparença diferents, en el fons molt semblants. En ple atac a la immersió lingüística, CiU signava el pacte de govern amb el Partit Popular a Castelldefels; l’alcalde de Vic votava amb Plataforma x Catalunya contra el dret de vot dels ciutadans catalans d’origen marroquí; fa quatre dies, CiU i el PP tancaven files en favor d’un model privatitzador de l’educació de 0 a 3 anys a Barcelona.
L’escola pública en català afronta avui dues agressions equivalents: l’atac a la immersió i les retallades. Amb un doble impuls polític: el Partit Popular i CiU. L’espanyolisme i la dreta catalana de bracet posant en risc la cohesió del país: en forma de retallades educatives i d’amenaces a la immersió. Sí, atacar la immersió afebleix la igualtat social; però les retallades de CiU deixen també tocada la dignitat nacional. Perquè la dignitat d’un país modern, del segle XXI, que mira al futur es construeix a partir d’un sistema educatiu públic potent, blindat a tota mena de retallada. Vostès, a CiU, fan servir la crisi com a excusa per afeblir l’escola pública; i això –tant com la immersió- posa en risc la cohesió social i nacional, per nosaltres les dues cares d’una mateixa moneda.
No cal llistar avui tot el reguitzell de retallades educatives. Però sí és pertinent, al nostre entendre, fer-nos algunes preguntes: És o no un atac a l’equitat que famílies amb pocs recursos vegin incrementar substancialment les factures de l’escola bressol, el transport escolar o el menjador a conseqüència de les retallades; que de forma simultània s’hagin ampliat concerts a escoles d’èlit amb tan poca vocació de servei públic com d’aplicar la immersió ? És o no un atac a la cohesió situar a les famílies nouvingudes en desavantatge per causa de la nova baremació d’accés; restablir desigualtats entre escoles públiques i concertades per mitjà de la supressió de la sisena hora; deixar a barris populars de Barcelona sense centres educatius compromesos ? I tot plegat, no afebleix Catalunya i Barcelona ? que haurien de construir un horitzó nacional lliure amb un sistema educatiu públic potent (invulnerable a les retallades), com a palanca de justícia i prosperitat.
Per ICV-EUiA els drets nacionals i socials són les dues cares d’una mateixa moneda. També ho són, per tant, la defensa de la immersió i de l’escola pública sense retallades. No volem un país ni una ciutat fracturats en termes nacionals o socials: no volem dues comunitats lingüístiques; tampoc una Catalunya o una Barcelona duals, amb les oportunitats concentrades en els sectors benestants i les exclusions escampades entre els sectors populars. Volem un país lliure i just, format per un sol poble. I per això, necessitem la immersió lingüística i acabar amb les retallades.
Refermo doncs el compromís d’ICV-EUiA pel manteniment del català com a llengua vehicular de l’educació. Compromís tan nítid com el del PSUC fa trenta anys; com el de la comunitat educativa i el teixit social ahir i avui. Estarem al costat de les escoles, dels barris i de la gent; de la unitat civil, política i institucional; de les mobilitzacions socials que calguin. Aportarem raons, sentiments i mans per aixecar el “No passaran”. Perquè creiem en la immersió, en l’educació de qualitat com a factor d’igualtat, i en un futur de convivència intercultural vertebrat pel català com a llengua compartida.
a la part superior de cada escrit
0 comments:
Publica un comentari a l'entrada