Aquesta setmana ha vingut marcada, sobretot, per dos fets: la valoració i els impactes dels resultats electorals i, d’altra banda, la dinàmica de l’acampada de Plaça Catalunya.

A Barcelona, ICV-EUiA hem tingut un bon resultat, som l’esquerra que creix. Gairebé 63.000 persones ens han donat suport, un 10,4% dels votants, i tindrem un grup de 3 regidores i 2 regidors. Hem crescut als 10 districtes, i a 39 barris de la ciutat estem per sobre de la mitjana; amb resultats per sobre del 15% al Poblenou, el Gòtic, el Casc Antic, la Vila de Gràcia o la Clota. Resultats bons però en un context d’abstenció alta i desigual. El 47% no va anar a votar. A barris populars com la Barceloneta, la Marina, Can Peguera o Baró de Viver l’abstenció va situar-se entre el 60 i el 70%. En canvi, a barris de rendes altes com Les Corts, Sarrià, Tres Torres o la Vila Olímpica l’abstenció baixa fins al 30-40%. De nou, les desigualtats socials convertides en desigualtats electorals. I tot en el context d’un sistema electoral anacrònic i amb enormes dèficits democràtics, més propi del segle XIX que del XXI. No m’estranya que a Barcelona la suma de vots blancs i nuls arribi a quasi 38.000 (el 6,1%). M’hi sento emplaçat a seguir treballant per un sistema electoral que posi en mans de la ciutadania molta més capacitat de decisió. De tota la ciutadania, perquè novament milers de barcelonins/es d’altres nacionalitats han quedat exclosos del vot, el dret polític més elemental.

 

Deixarem el govern de la ciutat. Farem una oposició nítida, sense concessions. La farem en defensa dels avenços socials i ecològics assolits; en defensa de la convivència intercultural. La farem contra les retallades, les injustícies, el previsible retorn a la ciutat del gris. Però serem molt propositius. Volem liderar el debat de les idees, i liderar així l’oposició que obre horitzons de futur des de l’esquerra: emplaçarem tothom a pronunciar-se sobre la nova política i la transparència, sobre la lluita contra la pobresa, la reducció dels cotxes, la taxa turística, l’abolició de l’ordenança del civisme… I tenim un altre gran repte, el principal. Obrir com mai la pràctica política d’ICV-EUiA a Barcelona a la ciutadania, a les xarxes comunitàries, als moviments veïnals i socials. Fer política municipal a peu de carrer, des de l’activisme, per articular dia a dia indignacions i esperances; rebel.lies i complicitats creatives.

 

I això em porta a la reflexió sobre el moviment del 15 de maig i l’acampada. A Plaça Catalunya s’hi apleguen moltes energies cíviques, que diuen prou a les injustícies i a la vella política. Que volen construir alternatives més justes i més democràtiques d’organitzar-nos col.lectivament. Un moviment precedit per moltes altres energies de transformació expressades a les vagues del 8 de juny i el 29 de setembre de l’any passat, i a les mobilitzacions del 14 d’abril i el 14 de maig. Ara emergeixen nous actors i nous repertoris de pràctiques col.lectives. La càrrega policial i la condemnable vulneració de drets elementals contra l’acampada va evidenciar la concepció autoritària de Felip Puig i del govern de CiU. Però ha activat noves energies participatives. Caldrà construir sinèrgies i ponts amb el teixit associatiu dels barris, amb els col.lectius en lluita contra les retallades als serveis públics, amb les xarxes d’intercanvi solidari i consum ecològic... Em sento també interpel.lat a ser-hi i treballar-hi. Com sempre; amb més intensitat; amb noves formes.

Falta poc per saber els resultats electorals. Siguin els que siguin, al llarg dels últims dies hem obert nous horitzons de futur. Els hem obert al fil d’una campanya austera en recursos econòmics, però rica en compromisos, energies positives i creativitat. Una campanya on hem fet política des del que som: gent que reconeixem la lluita dels que ens han precedit; que creiem en les utopies quotidianes i en la capacitat popular de construir-les i realitzar-les; gent que sabem que allò revolucionari és avançar i que només avancem des de la suma d’aportacions diverses, dia a dia. I s’han obert horitzons, també, més enllà de la campanya. Als carrers, a la Plaça Catalunya, a les places dels barris… milers de persones han transformat la resignació en rebel.lies, en ganes d’agafar el futur amb les mans i construir-lo des de valors de fraternitat.

Avui és el dia de la mobilització electoral. De fer de cada vot un clam contra la indiferència. I contra les injustícies d’aquesta crisi, i contra les injustícies dels qui se n’aprofiten d’ella per retallar drets i projectes de vida. I sobretot fer de cada vot un espai dipositari d’il.lusions, de propostes de nova política, d’idees per una Barcelona més humana, habitable i lliure. Demà seguirem articulant alternatives, complicitats i esperances des de la Plaça, el barris, i l’Ajuntament. No deixarem d’indignar-nos contra totes les indecències d’especuladors i poderosos. No deixarem de somiar, amb atreviment i audàcia. I sobretot no deixarem de lluitar, perquè és en l’esforç de cada dia on hi ha la prova dels valors dels nostres somnis. Per una Barcelona millor, on la gent pugui ser feliç.

Hem tancat la primera setmana de campanya electoral. Ha estat una setmana molt intensa, plena d’actes, debats, entrevistes, repartiment de materials... Hem fet el míting central, al Mercat de Flors, amb candidates i canditats d’arreu del país, amb bones vibracions, molts projectes de futur, força i il.lusions. Ha estat també amb nosaltres Luís García Montero, que ha recitat els versos del poema “La llibertat” de Joan Margarit (...”la llibertat és quan comença l’alba en un dia de vaga general...”). En la meva intervenció he exposat tres reflexions, que voldria ara compartir amb vosaltres.

1) Estem en un procés col.lectiu de superació de la resignació i la por; la gent està convertint en lluites la seva indignació. Ens van voler fer creure que l’opció de desmantellament de drets socials i laborals era l’única possible, que no hi havia alternativa. Que haviem de treure’ns del cap la possibilitat d’una política democràtica no subordinada als mercats. Missatges que ens venien de la dreta política i econòmica, però també del PSOE de Zapatero que va abaixar el cap davant la pressió dels poderosos. Nosaltres, des de la nostra manera irrenuciablement democràtica d’entendre la política, sempre vam comfrontar-ho: amb valors, amb un peu a les institucions i un peu al carrer, com sempre. Però al final les coses cauen pel seu propi pes:

- Ens imposen una reforma laboral com a imprescindible i solució segura per a la creació d’ocupació. I resulta que l’atur no deixa de pujar i els contractes cada cop més precaris. Queda clar: la reforma laboral va ser injusta i ineficaç, només ha servit per fer l’acomiadament més fàcil i més barat; per retallar els drets laborals dels treballadors i les treballadores.

- Ens imposen la retallada dels serveis bàsics: tanquen quiròfans i serveis d’urgències, ofeguen les escoles públiques, deixen d’atendre persones amb dependència... i alhora eliminen impostos als més rics, amplien concerts a escoles d’èlit i anuncien bonificacions a mútues privades de salut. Queda clar: no lluiten contra la crisi, se n’aprofiten d’ella per ampliar encara més les injustícies socials.

Sí, les manifestacions del cap de setmana han estat un èxit, la gent pren consciència de la seva força. Però caldrà que la indignació social es transformi en mobilització electoral el dia 22; que la rebelia es traduexi en vots. I que ICV-EUiA aparegui nítidament com la força dels drets de les persones.

2) Avui a Barcelona, Trias és una opció de vella política, de dretes i no creïble. No representa el canvi: quina il.lusió de futur pot generar algú que va ser soci polític privilegiat d’Aznar a Madrid ?. Trias diu que serà el garant de les polítiques socials. Però en aquest mandat no ha donat suport a cap dels avenços socials a la ciutat. Ha votat en contra de la universalització dels serveis socials i dels programes socials d’habitatge, s’ha exclòs del pacte per l’ocupació de qualitat... I ara calla davant l’impacte concret de les retallades als barris de BCN; no és capaç de plantar cara a una escola que s’atura, a un equipament social que no es posa en marxa, a un servei de salut que es tanca.

Trias ven fum de colors i fa volar coloms, però no és creïble. És la vella política antiecològica i és la dreta insensible a les injustícies. Trias serà a Barcelona l’executor de les retallades de Mas i, a més, no dubtarà a fer-ho, si li cal, de la mà del PP, de la dreta espanyolista, de la dreta que posa en risc la convivència alimentant la xenofòbia.

3) Barcelona el 22 de maig ha d’obrir una nova etapa, ha de construir un futur diferent i millor, amb més esquerra, més ecologia i més llibertats, i només ICV-EUiA és capaç de fer-ho possible. A Barcelona la majoria de la gent és d’esquerres, és sensible als valors de l’ecologisme. Tota aquesta gent ha d’anar a votar: si és així la dreta no guanyarà, i el continuisme tampoc. I ICV-EUiA tindrà força per obrir la nova etapa: és així de senzill i així d’important. El que es decideix en aquestes eleccions és si fem un pas endavant o dos enrere. Si plantem cara al continuisme i al gir cap a la dreta, o obrim una nova etapa amb més ambició d’esquerres i ecologista:

- Si tornem a un creixement basat en l’economia especulativa, les nuclears, el petroli i l’ocupació precària, o apostem per sortir de la crisi amb un nou model, on l’ecologia i l’estat de benestar esdevinguin palanques de nova economia i nova ocupació de qualitat.

- Si es desdoblen els túnels de Vallvidriera i s’amplien les rondes; o reduïm l’ús i l’espai del cotxe i fem una Barcelona d’aire net.

- Si donem més espai a l’urbanisme de les plusvàlues i el luxe; o impulsem la millora social i ecològica dels barris, situant el dret a l’habitatge digne en el centre de les prioritats.

- Si deixem que es regalin els diners de tothom a les privades, o continuem fent escoles bressol públiques a tots els barris. Si donem pas a l’assistencialisme i la caritat o enfortim els serveis públics, la vida independent, i l’acció comunitària

- Si s’endureix l’ordenança amb videovigilància i més retallades a les llibertats; o despleguem la Carta de Ciutadania i fem una Barcelona de drets per tothom

- Si mantenim les inèrcies de certa manera de fer política a la ciutat o apostem per la transparència i els pressupostos participatius.

El PSC va arribar a tenir una majoria important en aquesta ciutat. Eren altres temps. La dreta ha anat guanyant protagonisme polític, però la seva proposta no és tampoc millor: és més injusta i més antiga. Faig una crida sincera als votants socialistes decebuts, o indignats per les retallades de Zapatero, per dir-vos amb molta convicció que no podeu abstenir-vos, que això seria un gran error, que facilitaria el triomf de la dreta a BCN. Que teniu una alternativa clara i molt millor: votar ICV-EUiA. Una força política d’esquerres, que mai ha acceptat les retallades: ni en l’estat de benestar ni en els drets laborals dels treballadors i les treballadores. Que sempre hem estat al costat de la gent senzilla. Per això, ICV-EUiA és el veritable vot útil -per coherent i per il.lusionant- per a tota la gent d’esquerres de Barcelona. El vot fiable contra totes les retallades: les del PSOE i les de CiU. El vot carregat de futur: per una BCN més humana i habitable.

Hi ha indignació, és important; però no és suficient. Ahir la gent va convertir indignació en mobilització: és important, però tampoc és suficient. Queda un darrer gest. Un acte senzill però que pot ser revolucionari: el dia 22 anar a votar. La indignació convertida en vots, en vots d’esperança per canviar la realitat. En vots de la Barcelona rebel i creativa a ICV-EUiA per guanyar el futur. Per una ciutat millor on la gent pugui ser feliç.

Avui comença una campanya molt important. I molt díficil: la dreta, CIU i PP, se sent forta, creu que pot guanyar. Hem d’evitar-ho. Per no fer passes enrera, en tot allò que ens agrada tant de Barcelona: una ciutat compromesa amb la inclusió social, que lluita contra el canvi climàtic, contrària a l’autoritarisme, convivencial, que reconeix totes les diferencies, que es construeix des de la mirada de les dones, oberta, acollidora... Aquesta Barcelona que ens agrada és la que molesta profundament la dreta. Nosaltres l’hem de defensar amb ungles i dents. Però més enllà d’aquesta defensa: hem de construir una esperança. L’esperança d’agafar el futur amb les nostres mans i obrir una nova etapa a Barcelona, marcada per polítiques d’esquerres i ecologistes de debò.

A Barcelona mai ningú no li ha regalat res. Si s’ha transformat és pel compromís de molta gent, donant el millor, durant molts anys: les associacions de veïns; les entitats; els creadors culturals, el moviment LGBT, el moviment per la pau, els emprenedors, els comerciants que fan barri, els treballadors i les treballadores, les AMPAs, els educadors i treballadores socials, els professionals de la sanitat pública... I també, perquè no dir-ho: Barcelona s’ha transformat de la mà de polítiques valentes que no s’haguessin fet mai sense nosaltres; que porten la petjada de valors d’ICV-EUiA. Algunes vénen de lluny, d’altres impliquen apostes recents. A Barcelona hem construït una resposta solidària a la crisi: amb el Pacte per l’Ocupació de Qualitat, l’enfortiment de les polítiques socials i la inversió pública de proximitat. Hem avançat en el canvi ecològic: amb la recollida selectiva, el Parc Natural de Collserola, les zones 30, el bicing... Hem tirat a terra el viaducte del Guinardó, i amb ell, l’emblema anacrònic del desarrollisme viari; hem fet un urbanisme per a les persones i la convivència. I moltes coses més: del pla LGBT al d’interculturalitat; del fre al creixement d’hotels a Ciutat Vella, a l’obertura gratis de museus els diumenges. Sí, el nostre impuls transformador també ha canviat Barcelona.

Juguem la batalla del dia 22 en el context d’una crisi rabiosament injusta i d’unes retallades encara més injustes. Retallades que aprofiten la crisi per desmuntar l’estat de benestar: convertir drets en mercaderies; serveis públics de tothom en oportunitats de negoci d’uns pocs. El de CiU és un govern molt tímid en la lluita contra la crisi; però molt ambiciós i descarat en l’atac als drets socials. Les retallades són ja una realitat, en la vida dels barris i en el dia a dia de la gent: escoles que es deixen de fer, serveis sanitaris que deixen de prestar-se, equipaments socials acabats que no es posen en marxa, estacions de metro en barris populars que s’aturen... Avui a Barcelona emergeix ja una veritable cartografia de les injustícies socials.

Algú podria pensar que Xavier Trias és diferent. No, Trias és la vella política de dretes. Al llarg dels últims quatre anys a Barcelona no ha donat suport a cap avenç social; ha posat lletra a les actuacions més conservadores d’aquest mandat (l’enduriment de l’ordenança; l’urbanisme elitista i privatitzador del Vela i del Miniestadi...). Ara calla davant la tisorada de CiU i és incapaç de defensar els interessos de la gent i dels barris. Durant la campanya farà com Mas, no dirà ni piu de les retallades; però després, en serà el braç executor. I finalment hi afegirà un plus, les seves pròpies polítiques dretanes i antigues: cap escola bressol pública, desarrollisme viari, videovigilància a tot arreu.

Trias representa la dreta insensible, privatitzadora i antiecològica. A més, si CiU arribés a l’alcaldia ho faria de la ma del PP: l’accent ranci, carca i intransigent de la dreta local.

Però hi ha alternativa. El 22 de maig hem d’obrir una nova etapa a Barcelona: carregada de propostes i horitzons de més esquerra, més ecologia i més llibertats. Això només serà possible amb una ICV-EUiA forta; som l’únic espai polític amb la doble clau de connectar amb la Barcelona progressista i d’obrir un futur diferent. L’alternativa no és un PSC continuista, vulnerable a la dreta, feble amb els poderosos, reticent a l’ecologia, més gris que verd, encorat en el passat. L’alternativa, des de l’inconformisme i la creativitat política, la trobem en les propostes d’ICV-EUiA. Una Barcelona diferent i millor, més humana i habitable, fraterna, creativa i lliure. Una BCN de barris millors on la gent sigui més feliç, que obre una nova etapa, de la mà de propostes d’esquerres i ecologistes:

- Una Barcelona sense pobresa, amb Renda Mínima Garantida.

- Una Barcelona amb habitatge protegit a tots els barris

- Una Barcelona que faci realitat l’emancipació de la gent jove

- Una Barcelona que planta cara a l’atur canviant el model econòmic

- Una Barcelona amb aire net i amb molts menys cotxes

- Una Barcelona d’urbanisme ecològic i sempre al servei de la majoria

- Una Barcelona amb taxa turística

- Una Barcelona sense ordenança, que garanteix drets i llibertats

- Una Barcelona de vida independent per les persones amb discapacitat

- Una Barcelona amb pressupostos participatius

Aquesta és la Barcelona possible si obrim una nova etapa protagonitzada per més esquerra, més ecologia i més llibertat. I estem plens il.lusió i força per fer-la realitat.

Però no pot fallar ningú: per fer una ciutat més humana, habitable i lliure necessitem a totes les persones que rebutgen les injustícies. Cada dia que passa la mobilització guanya terreny a la por. Convoquem a convertir la indignació en suport polític; la rebel.lia en alternatives. Mobilitzar-se contra les retallades és també anar a votar ICV-EUiA. L’única força política que ha estat sempre al costat de la gent contra totes les retallades; i l’única força política capaç d’obrir una nova etapa d’esquerres i ecologista a Barcelona. Ja ho sabeu. El 22 de maig ens ho juguem: retallades o futur. Feu que ningú no ens falli. Segur que farem una molt bona campanya. Plena de força i de propostes. Combativa i respectuosa. Així som la gent d’aquesta força política. Endavant i bona feina.