Ratzinger ja ha marxat

Tenia dubtes sobre si calia o no aportar algun altre comentari un cop passada la visita de Benet XVI. Crec que sí, atès l’impacte que tot plegat ha tingut. Tres pinzellades. En primer lloc, és bo que hàgim obert un espai de deliberació democràtica d’idees i manifestacions a l’entorn d’aquesta visita. Potser alguns, la jerarquia catòlica i els representants de la dreta política i moral, pretenien un escenari on s’expressessin suports i se silenciessin crítiques; on la complicitat de les institucions no fos qüestionada. No ha estat així. Milers de catòlics han pogut expressar la seva adhesió a Benet XVI; les cristianes i els cristians de base han denunciat l’allunyament del Papa en relació al missatge evangèlic d’austeritat, i han reclamat una església plural i sense discriminacions internes vers les dones; milers de persones –i més de 60 entitats agrupades en la Plataforma “Jo no t’espero”- hem defensat de forma personal i col.lectiva la laïcitat, contra els privilegis de la jerarquia eclesiàstica (6.000 milions d’euros de diner públic a l’any) i contra l’ús sistemàtic d’aquests privilegis per intentar imposar al conjunt de la societat un codi moral contrari a la igualtat i als drets civils. En segon lloc, les declaracions i la homília ahir de Ratzinger han estat ben esclaridores. Ni rastre d’un missatge socialment compromès i obert als nous temps, ni rastre de l’esperit del Concili Vaticà II. S’ha expressat obertament el to pre-conciliar, anacrònic, defensiu, intransigent en relació a les realitats emergents. En tercer lloc, i això és el més rellevant, estic convençut que el discurs del Papa està socialment superat, i de forma irreversible. Barcelona i el conjunt del país configuren avui societats on totes les formes de consciència es respecten en igualtat, on el control social per part d’una confessió –de qualsevol confessió- ja no és possible, on les dones i els homes volem compartir, de forma paritària, espais familiars, afectius, laborals, públics... on les dones han guanyat el dret a decidir sobre el seu propi cos, on totes les formes de família convivim i aportem diversitat, on els matrimonis homosexuals han aconseguit reconeixement i igualtat, on la gent jove i de totes les edats sap que pot estimar-se com vulgui, i sap també que l’ús del preservatiu és un factor clau de salut i responsabilitat.

Cal seguir treballant per consolidar arquitectures de convivència des de la laïcitat, i per la superació dels privilegis materials i simbòlics encara persistents, i ja del tot inexplicables.La gent d’ICV-EUiA ens hi sentim compromesos. Hem actuat tots aquests dies amb coherència: hem estat el contrapunt a un rol institucional impropi de l’estat laïc, hem teixit complicitats amb les persones i les entitats que han fet de contrapunt social a la visita de Benet XVI. Seguirem treballant per fer de Barcelona referent d’igualtat i de drets civils, una ciutat orgullosa de totes les formes d’estimar-se i de conviure (digui el que digui el Papa de Roma).